Aquestos si que son professionals

En aquest vídeo podem veure un grup de xics professionals que es dediquen a fer acrobàcies, mireu-lo que us agradarà

si us ha agradat comenteu que no costa res.

Seis cerezas y media

Títol: Seis cerezas y media.
Autor: Juana Aurora Mayoral.
Editorial: Paralelo Cero.
Opinió personal: És molt embolicat al principi, però després vas agafant-ho  tot.
Resum argumental: tracta d'uns assasinats que estan relacionats; cianur amb beguda alcòhol·lica i un cartellet que posa: "seis cerezas y media".
El significat d'aquesta frase misteriosa ve de vint-i-cinc anys en arrere. Hi havia un grup de xiquets que havien de fer una obra de teatre i disfressar-se de cireres, però ningú volia fer de mitja cirera i, en sortejar-ho, li va tocar a Jhon Sanders i, com que Leah s'estava rient d'ell, es va embromar i li va dir:
"Asquerosa judía".
I ella es va posar a plorar i en eixir-se'n de la classe, la va atropellar una ambulància i va morir. Yentl, la seua germana, va dir que els mataria a tots i, vint-i-cinc anys després estava complit la seua amenaça. Però la policia s'adona que s'ha canviat el nom i es diu Abigail i que simula el seu propi assassinat per no alçar sosopites.

La mansió del terror

 

 

160 pags

5 edicions

a partir de 12 anys

valoració: t'ensenya a confiar en els amics

Marc està disposat a endinsar-se en els dominis de la mansió negra i descobrir-hi els misteris que oculta.

Decidit a portar a terme la missió que s'ha proposat, la casa presenta l'aspecte d'abandonament total. La lletra M formada per dues serps enganxades per les cues i tancades en dos cercles concèntrics. Un seguit de peripècies i accidents l'acompanyen en aquest descobriment que acaba al final d'un túnel tapat per una porta de ferro amb la mateixa simbologia de la lletra M. Sense adonar-se'n. Marc ha provocat un terrabastall que afectarà tot el poble per haver alliberat l'esperit de Morloc. Mentre, els esdeveniments convertixen el poble en una comunitat de morts vivens. Marc i els seus amics descobreixen el secret del sortilegi i preparen l'estratègia per a vèncer-lo.

 

AUTOR:JESÚS CORTES

La màquina infernal

Òscar és un bon estudiant, a més d'inventor genial, en canvi amb un baló als peus és una vertadera calamitat. Un partit de futbol entre alumnes de cursos
diferents  farà esclatar un seguit d'esdeveniments que enfrontaran la colla d'Òscar amb la del seu contrincant, Tomàs. La història es complica quan es produeix  un robatori al col·legi.Troben a faltar els diners  recollits per al viatge de fi de curs dels alumnes del curs de Tomàs i l'últim invent d'Oscar: un aparell vibratori que espanta les mosques.

Després d'algunes indagacions, la colla aconsegueix recuperar els diners, però no troben ni rastre de l'infernal aparell.
No obstant això, durant les vacances a Benidorm i la Vila Joiosa, uns fets estranys despertaran de bell nou les sospites de la colla i portaran els seus membres a rematar un cúmul d'aventures,amb segrest inclòs, que resoldran, a la fi, l'enigma de la desaparició de l'aparell d'Oscar.


AUTOR: Joan Pla

OPINIÓ:mágradat molt es entretingut i per a la gent que li agraden el llibre de misteri aquest el recomane a tots aixi que a llegir-selo tot el mòn.

terratremol en HAITI

L'illa La Espanyola, que comparteixen Haití i la República Dominicana, és sismològica activa i ha experimentat terratrèmols significatius i devastadors en el passat.

El terratrèmol va ocórrer terra endins, el 12 de gener de 2010, aproximadament a una distància de 15 km . Va tenir una magnitud de 7, 0 en l'escala de Richter i es va sentir amb una intensitat de grau IX a l'escala de Mercalli a Puerto Príncipe. També es va registrar a Cuba, Jamaica, Veneçuela i al país limítrof de República Dominicana.

El dimecres, 20 de gener a les 11:03:44 una forta rèplica de 6,1 [després rectificada a 5,9) graus en l'escala de Richter.
 

El terratrèmol acumulava pressió durant 240 anys, acumulant molta energia potencial, que va desencadenar finalment un gran terratrèmol alliberant una energia equivalent a l'explosió de 200 000 quilos de trinitrotoluè (dinamita)

 
El terratrèmol ha estat qualificat com el major sisme registrat a Haití en dos-cents anys. Una de les conseqüències del terratrèmol va ser el col·lapse de totes les línies telefòniques.

Haití és el país més pobre d'Amèrica, caracteritzat per tenir prop del 80% de la població per sota de la línia de pobresa (el 54% viuen en la pobresa extrema), una economia de subsistència, és a dir, viuen pràcticament per alimentar-se; les remeses rebudes de migrants representen el 40% del seu PIB beneficiant a poc més de 900 mil famílies. Aquest país ocupa el lloc 149 de 182 països segons l'Índex de Desenvolupament Humà, el que genera preocupació sobretot en la capacitat de hospitals i serveis bàsics de salut i primers auxilis per a poder afrontar una catàstrofe sísmica d'aquesta envergadura.
 
 

 La Creu Roja va dir que les víctimes podrien estar entre 45.000 i 50.000,  tot i que encara no ha estat confirmat, ja que s'ha fet difícil poder comptar el nombre de víctimes fatals ja que les runes envaeixen els carrers i avingudes de Puerto Príncipe. Entre les edificacions destruïdes, com la seu de la ONU a Haití, es van retirar cadàvers d'entre la runa, però al voltant de 150 funcionaris seguien desapareguts, van dir funcionaris de l'organisme. Alain Le Roy, funcionari, va dir als periodistes que menys de 10 persones, "alguns morts, altres amb vida ", havien estat extretes d'entre les restes de l'edifici de cinc plantes, però, al 14 de gener, com a mínim vint-i funcionaris de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) van morir. L'ambaixador d'Haití davant l'Organització d'Estats Americans.

El diumenge 24 de gener de 2010, el govern d'Haití va anunciar que s'havien recollit i enterrat 150.000 cadàvers només a la capital, Puerto Príncipe, i els seus voltants però que no se sap quants estaven sota la runa d'edificis destruïts.
 
Tot el personal que es trobava a l'edifici de les Nacions Unides va morir, incloent-hi el cap de la missió de l'ONU, Hédi Annabi, que estava reunit amb una delegació xinesa en el moment del desastre. Aquesta informació va ser confirmada tant pel president d'Haití, René Preval, com pel ministre d'Afers Exteriors de França Bernard Kouchner.

Uns 150 treballadors de l'ONU es troben desapareguts, entre ells el subcap de la missió, Luiz Carlos da Costa. Uns 25 cascos blaus han mort i uns 23 estan desapareguts.
Ferits

A causa del gran nombre de ferits pel terratrèmol, moltes persones van haver de ser traslladades a la República Dominicana, on desenes de persones greument ferides arribaven en caravanes a l'hospital de Jimaní, a l'oest de la República Dominicana, una petita ciutat fronterera amb Haití. Mentre que autobusos des de Puerto Príncipe, arribaven a l'Hospital General Melenciano, amb nens mutilats i desenes d'homes, dones i ancians amb extremitats o cranis fracturats, situat a 280 km a l'occident de Sant Domingo.

Des de primeres hores del 13 de gener es van començar a atendre els ferits, segons el director d'un centre de salut fronterer amb Haití, i es va dir que s'havien atès almenys 63 persones dins dels quals es trobaven diversos nens i ancians. A més diverses ambulàncies així com a vehicles comuns van ser utilitzats per transportar-los fins al centre de salut, on es va conformar un ampli equip de metges, paramèdics i voluntaris que heroicament assisteixen a totes les persones
Camp de refugiats.
 

Informes procedents de la ciutat haitiana de Jacmel assenyalen que el terratrèmol també ha causat danys allà.  El funcionari va indicar que unes 5.000 persones s'han mobilitzat cap a l'aeroport a la recerca de refugi.

PIRATES

Quan llegim un text donem per sabudes moltes coses que de vegades no tenim tan sabudes.  Es citen noms de lloc, de persones o conceptes que necessitarien algun aclariment. L'hipertext, ús dels enllaços per  explicar una paraula o concepte, ens ajuda a entendre millor un text.

En aquest article del diari Levante apareixen noms de llocs i de persones que seria convenient aclarir, ampliar  o situar en un mapa.

Per grups de tres persones haureu de:

Compartir el document "pirates-xx", on xx serà el grup assignat, per crear els hiperenllaços necessaris per tenir una major comprensió del text. S'haurà d'enllaçar el nom dels llocs amb la seua situació mitjançant el google.maps, el nom dels personatges amb l'article corresponent de la Viquipèdia o l'Enciclopèdia Catalana; i els conceptes que tinguen alguna dificultat de comprensió amb articles, imatges i/o vídeos d'Internet. El document resultant l'haureu de compartir també amb el compte del professor.

Al final de l'article amb el text hiperenllaçat podeu afegur enllaços amb una selecció de webs que tracten el mateix tema.

Feu també un eix cronològic de l'article i un mapa conceptual. Utilitzeu les ferramentes que es proposen als recursos. Finalment feu una petita explicació a classe dels elements més interessants de la vostra investigació.

http://www.levante-emv.com/

Un país saquejat per pirates

El segrest del tonyinaire "Alakrana" per pirates somalis ha retornat a la primera pàgina de la història una activitat tan antiga com la navegació. Els mètodes d'aquesta pirateria del segle XXI difereixen poc dels empleats pels pirates barbarescos i turcs que van saquejar les costes valencianes durant quatre segles

RAFEL MONTANER VALÈNCIA

Si José de Espronceda  hagués de tornar a escriure avui la seva cèlebre Cançó del Pirata, segur que se les veuria per poder rimar GPS, Kalashnikov o "bazooka" amb allò de "amb deu canons per banda". Els temps han canviat si, però en el fons els pirates somalis que han tingut segrestats durant 46 dies als 36 tripulants del tonyinaire basc "Alakrana" no són més que els hereus d'un ofici tan vell com la navegació.

Així ho pensa l'historiador valencià Andrés Díaz Borràs, un dels principals investigadors dels orígens de la pirateria islàmica a la Mediterrània occidental i estudiós de la redempció de captius sota el poder dels pirates barbarescos durant els segles XIV i XV. Aquest investigador, que actualment dóna classes d'Història a l'IES Camp de Morvedre de Sagunt, veu més similituds que diferències en la manera d'operar d'aquests pirates de nou encuny que fa a l'empleat pels barbarescos i turcs, que van saquejar durant quatre segles les costes espanyoles, sobretot les valencianes i les de les Balears, encara que van arribar fins a Galícia.

"La manera de procedir dels pirates sempre és la mateixa, per això hi ha coincidències entre els procediments dels barbarescos de l'època medieval i els segrestadors de l'Alakrana, especialment en la seva forma violenta d'actuar i en els mètodes emprats", destaca. Així, afegeix, "la violència amb què actuen els pirates actuals de la Banya d'Àfrica amb els seus presoners per que paguin com més aviat millor, també passava a la València medieval".

Pel que fa a les diferències, continua, "independentment que llavors, com ara, la pirateria era un 'modus vivendi', hi havia un rerefons religiós, d'enfrontament entre el Cristianisme i l'Islam, i avui en dia és una simple qüestió d'euros i dòlars, perquè si el primer que van fer els pirates de l'Alakrana, després de cobrar el rescat és emborratxar-se, poc musulmans han de ser ".

Relata que la teoria clàssica "estableix que quan hi ha poders estables i contundents, la pirateria tendeix a desaparèixer, i Somàlia és un Estat fallit en el qual no hi ha Govern i això facilita l'existència dels lladres de costa". En aquest sentit, recorda que mentre hi va haver "una gran potència a la Mediterrània com va ser Roma, la pirateria no va existir".

Víkings a l'Ebre i el Segura

Després van arribar els víkings, que al segle IX, fustigar les costes asturianes i gallegues. En el 844 van saquejar Gijón, i vorejant la península fins a arribar a Cadis. Remuntar el Guadalquivir i van assaltar Sevilla durant set dies. En la seva marxa cap a la Mediterrània remuntarien també el Segura, atacant Oriola, i l'Ebre des deTortosa fins a Pamplona.

La següent pirateria a deixar empremta seria la musulmana del nord d'Àfrica, la de les costes de Barbaria. La Corona d'Aragó, principalment el litoral valencià i el de les Balears va començar a patir amb especial virulència aquest nou atac a partir de la meitat del segle XIV. Més de cent anys abans abans, el 1229, Jaume I havia conquerit Mallorca amb l'excusa que era un refugi dels barbarescos.

Díaz Borrás atribueix l'origen de la pirateria bereberisca a "l'explotació de les costes del nord d'Àfrica pels mercaders de la Corona d'Aragó". Explica que al segle XII la costa africana era dependent econòmicament dels comerciants del nord, especialment catalans.

Aquesta explotació, que compara amb un sistema "colonial", al costat de la "sensació que els vaixells catalans arriben carregats de riqueses", i el fet que els cristians "fan el que volen, depreden i fins i tot saquegen, 'ensenyen' a els barbarescos les arts de la pirateria, la depredació i el bandidatge". Així doncs, "podríem dir que els musulmans aprenen a depredar dels cristians, ia això es dediquen", sentencia.

Els vaixells barbarescos eren de menys importància que els cristians, per això no són freqüents els abordatges a la mar. El seu principal objectiu són les costes, on ataquen per sorpresa petites poblacions per tal de fer captius. "De fet, converteixen el cobrament de rescats en un florent negoci" que, després continuarien els pirates turcs i que es prolongarà fins al segle XVIII.

El problema dels captius arriba a adquirir tal magnitud que fins i tot van sorgir ordes religiosos com la de la dels mercedaris, coetània de Jaume I i fundada a Barcelona, o la dels trinitaris, l'origen es troba a Marsella. A aquestes dues cal afegir com un fet "singular i únic", segons recalca Díaz Borràs, el naixement a València d'una entitat comunal per al rescat de captius que apareix sobre 1320 i es prolonga fins al 1530.

Aquesta assistia a les famílies de captius, a "les que facilitava 15 lliures, una quantitat amb la que podia viure una persona tot un any". A la tornada a València havien de tornar els diners, de manera que si no tenien fons havien de posar-se a demanar.

Les incursions dels pirates barbarescos i la seva presa de captius van commoure a les poblacions del litoral durant els segles XIV, XV i XVI. Cal tenir en compte que els captiveri venien a durar "de dos a quatre anys" i en unes condicions terribles per tal que s'abonaran aviat el rescat.

Corsaris cristians

No obstant això, "tan perjudicial o més per al comerç valencià que la pirateria barbaresca va ser la cristiana", detalla l'investigador. La Corona d'Aragó va viure en els segles XIV i XV una guerra amb Gènova i Marsella, a més d'un enfrontament no declarat a la Mediterrània amb castellans i portuguesos.

Els vaixells al servei dels genovesos i els seus aliats, Marsella i Pisa, amb patent de cors per abordar els vaixells de la Corona d'Aragó van acabar convertint-se en pirates. Els marins de Castilla, especialment navegants bascos, solcaven el Mare Nostrum amb les seves coques bayonesas, uns vaixells excel.lents que es dedicaven a transportar mercaderies. "No obstant això, quan es quedaven sense feina es dedicaven al negoci més vell del món, al robatori". Aquests vaixells, molt més potents que els musulmans, sí que eren un veritable perill per a les expedicions comercials valencianes.

En aquest sentit, Díaz Borrás atribueix part de l'ocàs econòmic que va viure València en el segle XVI l'assetjament dels pirates cristians i musulmans. Els primers, detalla, "aterrien a la població, especialment a la costa d'Alacant, on les seves naus podien amagar-se en cales i atacar les poblacions per sorpresa, o també en les estribacions marines de la Serra d'Irta al Baix Maestrat, i moltes poblacions acabaven pujant a les muntanyes per defensar-se, com Cullera, els habitants s'amagaven al castell, o Sagunt, que no està enganxada al mar perquè això augmentava el risc de patir una incursió barbaresca ". No obstant això, els abordatges dels pirates i corsaris cristians "eren molt més greus per al comerç, perquè sí que podien assaltar vaixells amb èxit i robar carregaments sencers".

Després dels barbarescos, els turcs

Després dels barbarescos van arribar els turcs, que al segle XVI van ocupar Alger, des d'on exhaurir el Mediterrani occidental. Els noms dels grans corsaris otomans, com els germans Barba-roja i el seu lloctinent, Turgut Reis, el "Dragut", van deixar la seva marca en pobles com Dénia, Parcent, Murla, Benissa, Sant Joan d'Alacant i, especialment, Cullera.

Dragut va saquejar la ciutat de la Ribera el 25 de maig de 1550, aconseguint un gran botí i capturant a nombrosos ostatges per tal de demanar rescat i augmentar els guanys. La cova del Dragut de Cullera, on segons la llegenda el corsari turc va alliberar els seus ostatges, és avui un museu sobre la pirateria. Aquesta ràtzia otomana, que va commocionar a la societat d'aquella època, va fer que Cullera quedés despoblada durant dècades.

La victòria espanyola a la Batalla de Lepant, el 7 d'octubre de 1571, només va aconseguir frenar momentàniament l'expansionisme naval turca. De fet, no s'acabaria amb la pirateria fins a finals del segle XVIII, quan Carles III va signar un tractat amb la colònia turca d'Alger, l'últim gran port pirata de la Mediterrània.